Detecció de malalties en gespa I: Bacterial Wilt
FOTO · TILOOM
La malaltia de la Bacterial Wilt, causada pel bacteri Xanthomonas translucens pv. poae, ha estat detectada en diversos llocs, començant per múltiples camps de golf d'Amèrica del Nord i el seu registre científic data de 1917 (Jones et al 1917). Aquesta malaltia ha estat objecte d'investigació en diverses universitats i centres de recerca, entre els quals la Universitat Estatal de Michigan i la Universitat de Rhode Island. A més, s'ha observat que el bacteri es pot trobar en sòls de zones radiculars i sistemes de gespa d'arreu del món, la qual cosa suggereix que és un organisme que es troba de manera natural a la majoria dels sòls i sistemes de gespa.
Agent causal
Xanthomonas translucens és un bacteri Gram-negatiu que se sap que causa Bacterial Wilt a la gespa. El bacteri es classifica com a Xanthomonas translucens pv. poae i és responsable de causar símptomes com marciment i necrosi foliar a la gespa afectada.
Es troba principalment als greens dels camps de golf, on el tall freqüent crea ferides a la gespa, la qual cosa proporciona un punt d'entrada perquè el patogen causi malalties. La malaltia és més freqüent durant l'estiu i pot provocar danys importants a la gespa en condicions òptimes per al seu desenvolupament.
El bacteri ha estat objecte d'investigacions per identificar diferències en la virulència entre els aïllats i entendre els factors que influeixen en la gravetat de la malaltia. Malgrat els esforços, fins a la data no s'han identificat cultivars de gespa completament resistents, tot i que alguns cultivars, com Penncross i Penneagle, han mostrat una resistència més gran a la Bacterial Wilt.
Taxonòmicament, el bacteri Xanthomonas translucens pv. poae pertany al fílum Pseudomonadota, classe Gammaproteobacteria, ordre Xanthomonadales, família Xanthomonadaceae i gènere Xanthomonas.
Cicle de vida
El bacteri es pot disseminar per ferides a les fulles a través de l'equip de tall, la qual cosa comporta la ràpida mort de les plantes susceptibles. Un cop dins la planta, el bacteri causa dany mitjançant l'activitat enzimàtica, la producció de toxines i l'obstrucció dels vasos del xilema, interrompent el transport d'aigua i causant el marciment i l'eventual mort de la planta.
El bacteri pot sobreviure en les restes de plantes infectades i es dissemina a través de l'aigua de pluja o mecànicament pels mateixos equips de jardineria, com les tallagespes i les mànegues.
El cicle de vida del bacteri es veu influenciat per factors ambientals com la humitat prolongada, els sòls mal drenats i els canvis estacionals, la qual cosa pot augmentar la incidència de la malaltia.
Símptomes
El marciment bacterià en gespes es manifesta amb una sèrie de símptomes característics.
Inicialment s'observen petites taques de color vermell coure, que augmenten de mida a mesura que moren més plantes. A més, apareixen taques grogues a les fulles, lesions de color marró fosc, fulles de color verd fosc i arrugades, així com fulles allargades de color groc. En el cas de gespes de golf, poden desenvolupar-se nombroses taques petites, tipus clots o clapejades, d'aproximadament 0,25-0,75 polzades (0,5-2 cm) de diàmetre.
A mesura que la malaltia progressa, s'observa un marciment generalitzat, amb enfosquiment i torsió de les fulles, i retrocés fins a la beina de la fulla. No apareixen lesions d'aspecte xop d'aigua al teixit de la fulla, però s'observa una colonització extensiva dels vasos del xilema que interromp el moviment de l'aigua.
Un dels signes distintius de les malalties bacterianes a la gespa és l'observació del corrent bacterià des dels vasos del xilema, que es manifesta com una exsudació viscosa en tallar una tija o arrel infectades. A més, la malaltia pot causar la mort de les plantes, formant taques blanques o de color marró a la gespa. Els símptomes del marciment bacterià poden ser difícils de diagnosticar al camp i requereixen tècniques més avançades per confirmar la presència de la malaltia.
Condicions que afavoreixen la malaltia
Les condicions que afavoreixen l'aparició de la malaltia del marciment bacterià a la gespa de camps de golf inclouen:
- Estrès de la gespa degut a pràctiques de maneig intensives:
- Alçades de tall molt baixes: Redueixen la capacitat de les arrels per sostenir la planta i recuperar-se de danys.
- Baixa fertilitat de nitrogen: Limita el creixement i la salut general de la gespa, fent-la més susceptible a malalties.
- Pràctiques de manteniment agressives: Com l'aireació freqüent i el verticutting, que poden causar ferides i estrès addicional a la gespa.
- Estrès mecànic
- Àrees d'alt trànsit: Com els greens de golf, on la gespa està sotmesa a un desgast constant pel pas de jugadors i equips de manteniment.
- Tallagespes mal esmolades: El procés de tall crea ferides a les fulles que serveixen com a punts d'entrada per als bacteris.
- Humitat: Facilita el moviment del bacteri a través de la gespa, ja que la humitat constant al sòl i a la superfície de les fulles afavoreix la proliferació bacteriana.
- Condicions climàtiques:
- Altes temperatures: Promouen un ambient propici per a la proliferació del bacteri.
Espècies més vulnerables
Les espècies de gespa més vulnerables a la malaltia del marciment bacterià són poa annua i l'agrostis stolonifera. Aquestes espècies són particularment susceptibles a la infecció pel bacteri Xanthomonas translucens pv. poae, que causa la malaltia.
El bacteri entra a les plantes a través de ferides naturals o obertures, la qual cosa pot ocórrer en àrees d'alt trànsit o sotmeses a estrès mecànic, com els greens de golf. A més, la malaltia tendeix a ser més severa quan les plantes estan sota estrès ambiental, com talls de gespa a baixa alçada, compactació del sòl i ombra, i quan les temperatures són altes. Per tant, aquestes espècies de gespa són particularment vulnerables a la malaltia de Bacterial Wilt.
Control cultural
El control cultural del marciment bacterià en gespes implica una sèrie d'estratègies per minimitzar la propagació i l'impacte de la malaltia. Aquestes estratègies inclouen:
1. Ajust de les pràctiques de tall: Es recomana fer el tall de la gespa a la tarda, un cop la gespa estigui seca, per desanimar la propagació del bacteri a la gespa humida. S'ha d'augmentar l'alçada de tall i reduir-ne la freqüència.
2. Evitar pràctiques abrasives: S'han d'evitar pràctiques culturals abrasives, com el tall vertical, el topdressing i l'aireació, quan la malaltia és activa, ja que aquestes pràctiques poden crear ferides a les plantes que faciliten l'entrada del bacteri.
3. Selecció de cultivars resistents: L'ús de cultivars resistents, com Penncross o Penneagle. 4. Maneig del reg: Es recomana minimitzar la humitat a les fulles i evitar el reg excessiu i recurrent per reduir la propagació de la malaltia.
Control químic
El control químic del marciment bacterià en gespes és un desafiament a causa de la limitada eficàcia dels fungicides contra els patògens bacterians. No obstant això, certs fungicides, com els inhibidors de la desmetilació i els productes que contenen acibenzolar-S-metil, han demostrat ser efectius quan s'apliquen de manera preventiva per reduir el marciment causat per patògens bacterians.
L'hidròxid de coure també ha mostrat eficàcia en la reducció de patògens bacterians a les superfícies de les plantes, tot i que s'han reportat preocupacions sobre la fitotoxicitat amb l'ús freqüent en gespes de tall arran.
A més, no existeixen antibiòtics etiquetats per al control de bacteris patògens de plantes en gespes, i el seu cost pot fer que siguin poc pràctics per al maneig de la gespa. Per tant, els ajustos en els programes de reguladors del creixement de les plantes i l'aplicació preventiva de fungicides són les opcions de control primàries per al maneig.
Diagnòstic
Si tens dubtes sobre la malaltia que afecta la teva gespa, Tiloom ofereix a través del seu partner Microgaia Biotech , (empresa de base tecnològica, spin off del CEBAS-CSIC) el diagnòstic amb precisió mitjançant analítiques per qPCR de les malalties més freqüents de les gespes. Escriu-nos a info@tiloom.com i ens encarregarem de recollir les teves mostres.
El coneixement exacte de les malalties potencials que afecten la teva gespa et capacitarà per actuar de forma preventiva i gestionar-la de la manera més sostenible i eficient possible.
