Anàlisis foliars | Macro elements primaris
FOTO · TILOOM
Anàlisis foliars | Macro elements primaris
La realització d'anàlisis foliars de laboratori són una manera perfecta de determinar les deficiències nutricionals de la nostra gespa. Cada element de la composició vegetal té una funció que o bé pot ser realitzada en exclusiva per aquest element o bé treballa en sintonia amb altres. Anem a repassar el treball dels macronutrients primaris:
- Nitrogen (N): És l'element més abundant i imprescindible dels que la planta no té disponibles directament a l'aire. La seva funció principal és la construcció no només d'aminoàcids. Sinó que també és component d'àcids nucleics, aminoàcids, proteïnes, clorofil·la i coenzims. Afecta el creixement de brots i arrels, la densitat, el color, la resistència a malalties i la tolerància a l'estrès.
La deficiència es percep amb molta facilitat, ja que la gespa comença a perdre verdor. Com que el nitrogen és un element molt mòbil, es trasllada de les fulles velles a les més noves. La deficiència de nitrogen és molt comuna en gespes d'ús esportiu, ja que la sega es retira sempre i el creixement de la gespa actua com una bomba de nitrogen. El nitrogen s'extreu del sòl en les restes de la sega i, si no s'adoba, aquest nitrogen deixa d'estar disponible.
El nitrogen és un element molt rentable; es pot perdre molt nitrogen si no s'utilitzen fertilitzants de dissolució lenta.
- Fòsfor (P): És l'element encarregat de gestionar l'energia per als processos metabòlics de la planta. És element principal de l'ATP (molècula responsable de la realització dels processos vitals dels éssers vius). Permet l'emmagatzematge de carbohidrats a les arrels i la seva maduració, cosa que facilita l'estabilitat de la gespa durant tot l'any.
La deficiència de fòsfor apareix en les fulles més madures; en general primer n'augmenten la verdor. Quan la deficiència es manté, els verds canvien a poc a poc a porpres i rogencs. Les raons més freqüents de la deficiència es poden deure a diversos factors. Condicions de fred i humitat en períodes llargs o sòls amb baixa capacitat d'infiltració que no permetin a les arrels buscar noves fonts de fòsfor.
- Potassi (K): El potassi està relacionat amb la turgència de les plantes, la seva concentració de midó i sucres. La manca de turgència provoca pèrdua de resistència a malalties i a la sequera.
La turgència es defineix com l'equilibri hídric dins de les cèl·lules de les plantes.
Una planta amb baix accés al potassi desenvolupa una coloració groga a les fulles més velles que, si es manté en el temps, provoca l'enrotllament de la fulla i forma finalment taques necròtiques a les vores de les fulles.
És possible determinar deficiències nutricionals quan el problema ja és greu, però l'interès de les anàlisis és no arribar mai a un punt de deficiència tan extrem que la planta en pateixi les conseqüències.
