Algues als llacs? Solucions per evitar el desastre verd

Les algues són les plantes aquàtiques més comunes trobades a les masses d'aigua dels camps de golf. Entre elles cal destacar el fitoplàncton, les algues filamentoses i els caròfits (macroalgues tipus Chara). És important mantenir un control adequat sobre el creixement d'aquestes, perquè creixements desorbitats donen lloc a males aparences de les vistes dels llacs, males olors, anòxia i mort de peixos, incrustacions als aspersors, etc.

La Chara és una macroalga, també anomenada ova, indicativa de bona qualitat de l'aigua. L'eutrofització de l'aigua, en canvi, acaba amb elles.

El fitoplàncton, constituït per cianobacteris i diatomees, són algues que poden incrementar el seu volum ràpidament si troben alts nivells de nitrogen i fòsfor, i poden créixer tan ràpidament que fins i tot disminueixin l'oxigen dissolt total dels llacs, cosa que dona lloc a danys de la vida aquàtica.

Pel que fa a les algues filamentoses, hi ha moltes espècies però totes presenten un comportament similar. El seu creixement comença a finals d'hivern-principis de primavera, quan l'augment de les temperatures i la intensitat de la llum solar activen les espores, fins que en els períodes estivals poden unir-se unes a altres fins a ocupar tota la superfície dels llacs, flotant en superfície. També necessiten alts nivells de nutrients i altes temperatures.

La principal causa del desenvolupament de les algues són els excessos de nutrients (nitrogen i fòsfor) que es lixivien fins als llacs. Igual que les plantes superiors, les algues precisen els mateixos estimulants: nutrients, calor i llum

Per tant, el més important per a la seva prevenció és la minimització del nivell de nutrients, i per a això cal un ús eficient i moderat dels fertilitzants a les zones properes a les masses d'aigua, a més de l'ús de fertilitzants d'alliberament lent, nutrició orgànica o amb inhibidors de la nitrificació.

El pas següent és l'eliminació d'una part dels nutrients que ja tenim presents als llacs a través de certs tipus de bacteris que s'alimenten també d'aquests nutrients, i eliminen la font nutricional de les algues. Aquests bacteris s'han d'utilitzar a partir de primavera, perquè cal un mínim de temperatura de 10ºC i el pH ha d'oscil·lar entre 6 i 8.

Herbicides d'ús comú són el coure elemental o el carbonat sòdic peroxihidratat. Per a l'ús efectiu d'herbicides com el sulfat de coure s'ha de tenir present que a temperatures per sota de 15 °C o duresa de l'aigua per sobre de 50 ppm, el tractament no és efectiu.

L'ús de palla d'ordi també és molt indicat perquè quan aquesta es podreix, produeix substàncies inhibidores del creixement i reproducció de les algues (peròxid d'hidrogen). Una altra estratègia és l'ús de colorants que filtren les longituds d'ona necessàries per a la fotosíntesi. Les carpes herbívores també es poden utilitzar com a mètodes biològics per a la disminució de les algues.